BLO al Niu - 16

BLO al Niu – 16

El passat dissabte 17 de desembre a les 20h els actuals membres de la BLO hem ofert un concert al Niu, compartint cartell amb en Mark Aanderud (Mèxic). El concert ha estat una fantàstica ocasió de mostrar el nostre darrer treball a l’orquestra, tres obres centrades en l’exploració tímbrica i les textures evolutives més que no pas en nous paradigmes de network music o processos interactius com en anteriors ocasions.

La primera obra que hem presentat, composada per en Cárthach Ó Nuanáin per a la BLO, planteja el repte de generar un drone continu amb sintetitzadors analògics – o emulacions dels mateixos – ben diferents entre ells. Cada intèrpret executava per torns un to sostingut amb nivells i evolucions específics de la ressonància del filtre, incrementant gradualment la presència dels harmònics a la freqüència de tall. Tot i provenir de sintetitzadors heterogenis (respectivament, un Korg MS-20, un Korg MS-2000, un microKorg i dues emulacions analògiques implementades en SuperCollider) els intèrprets van ajustar acuradament les seves veus per obtenir una fusió tímbrica òptima durant els crossfades entre torns. El resultat és una evolució contínua i pulsant que va resultar especialment hipnòtica pel públic, amb un fantàstic clímax que heu d’escoltar en l’enregistrament que us adjuntem, no us ho perdeu.

[embedyt] http://www.youtube.com/watch?v=3cxwydrLYkY[/embedyt]

Com a segona obra, el Josep ha presentat Additive, un solo improvisat basat en un nou instrument creat per l’ocasió. L’instrument consisteix en un sintetitzador additiu implementat com un binari de puredata, i controlat amb una interfície a mida que incorpora dos touchpads de nintendo DS, una alternativa de baix cost als controls tàctils que permet un control acceptablement acurat de fins a sis paràmetres simultanis, tres per touchpad (X,Y i pressió), amb la simple pressió de dos dits. Aquests paràmetres són la “plantilla espectral” de referència, interpolant entre dues (el sintetitzador additiu efectua una resíntesi d’un timbre preanalitzat amb extracció de pics), el nombre de parcials, la forma d’ona dels parcials (interpolant de sinusoide a ona en dent de serra), l’octaviació (permet fer un crossfade gradual dels parcials transposats a diferents octaves) i la seva “reafinació” a una base harmònica. La improvisació serveix de demostració de les prestacions del sintetitzador, que és capaç de generar textures molt riques i àmplies, a mig camí de les mixtures d’orgue, els tuttis orquestrals i les textures additives massives de les obres de David Wessel, la font inspiració d’aquest instrument. Us n’adjuntem una captura de pantalla de l’entorn en PureData del motor de síntesi de l’instrument, on es mostren els gestos de l’intèrpret sobre la interfície.

[embedyt] http://www.youtube.com/watch?v=lO9J-_qJufE[/embedyt]

Finalment la darrera obra, CrossMod, ha consistit en una improvisació estructurada amb uns nous mòduls de síntesi basats en uns reproductors de mostres i wavetables modulables, desenvolupats per l’Àlex Barrachina.

Els mòduls permeten explorar el continuu entre els efectes clàssics de sampling (looping, slicing, speed/pitch shifting) i efectes propis d’un sintetitzador, com la morphing de wavetables o el waveshaping dinàmic. Aquests mòduls permeten modulació audiorate de tots els seus paràmetres, de manera que combinant-ne més d’un podem construir un nou tipus de sintetitzador de gran complexitat i riquesa tímbrica, amb efectes generatius propis dels sintetitzadors FM i els sintes modulars amb modulació creuada per exemple. La improvisació ha consistit en dos duets consecutius amb diverses configuracions dels mòduls cadascú, de manera que cada intèrpret té una personalitat sonora molt definida però tots comparteixen aspectes comuns.