RECREANT l’ EXPRESSIVITAT D’ INSTRUMENTS DELS ANYS 1930’s/1940’s (I)

Volia crear un instrument amb control continu de pitch (que permeti fer grans glissandos), a l’ estil del theremin, l’ ondes martenot, el Trautonium o l’ slide guitar. La idea era recrear l’ expressivitat d’ un instrument tipus Ondes Martenot.
EL CONTROLADOR
El control de l’ Ondes Martenot original era un condensador controlat per una cinta moguda pel dit index de la ma dreta, que controlava el pitch. En el nostre cas usarem un sensor de posició (pel pitch) i un sensor de pressió (pel volum) superposats. La ma esquerra de l’ Ondes Martenot s’ usava per controlar el volum i seleccionar el timbre (activant/desactivant combinacions d’ oscil.ladors) En el nostre cas, com ja controlem el volum, tenim la ma esquerra lliure per a controlar alguna altra cosa. Vibratos i tremolos també els podem fer amb la ma dreta (provocant oscil.lacions horitzontals o de pressió) Hem decidit que la ma esquerra controli el timbre, a l’ estil d’ un altre dels instruments dels anys 1930’s/1940’s, l’ Electronic Sackbut, en el que una ma controlava aspectes d  el timbre. Cada dit operava sobre un control sensible a la pressió. sackbutsackbut2

EL GENERADOR DE SO ( I EL PATCH PureData)
El so el generem usant oscil.ladors ( sinusoidal, triangular, dent de serra, o una convinació dels anteriors) als que hi afegim armònics generats amb un phase vocoder “congelat” sobre un punt d’ una mostra d’ audio interessant. Els 2 sensors que controlen de timbre poden, segons el preset, afegir o disminuir la quantitat de phase vocoder, desplaçar-se per la forma d’ ona (modificant els armònics que sonen) o filtrar el so amb un filtre resonador o afegint una síntesi FM. Encara no està implementat, però el següent pas seria eliminar els presets i modificar la forma d’ ona de l’ oscil.lador amb un sensor X-Y controlat amb el dit gruixut de la ma esquerra, tal com en l’ Electronic Sackbut

ALTRES CONSIDERACIONS (processos automàtics)

Atack/Release
El control de volum de l’ Ondes Martenot era un sistema mecànic que permetia gran control sobre l’ atac de les notes (colpejant el control obtenies notes percutives). Com el nostre sensor de pressió no permet aquest control tan precís, hem fet que el propi patch gestioni l’ envolvent de la nota, deduit de l’atac de l’ inèrpret: si detecta variacions de pressió ràpides e intenses, exagera l’ envolvent per tenir notes percutives.

Auto-tune
Per facilitar la interpretació, el patch aplica un subtil auto-tune. No s’ aplica quan estàs fent un glissando (per evitar quantitzar el glissando”), només quan detecta que el teu dit s’ atura en una nota, l’ afina al semi-tó més proper. De forma similar, s’ aplica un auto-vibrato quan fa cert temps que una nota sona, per simular el típic so “Theremin”.

També s’ aplica un auto-vibrato, si mantens la nota, per simular el típic so de Theremin

Afinació / Transposicó
En la base del ribbon controller hem marcat els semi-tons de 2 octaves, de diferents colors, de forma similar a les notes blanques/negres d’ un piano. L’ instrument usa el propi ribbon controller per afinar/transposar (apretant un botó mentre afines), de forma que sempre pots tenir la nota base de cada cançó als extrems i al mig del controlador, i sempre pots usar el dibuix de 2 octaves, de Do a Do (seria l’ equivalent a transposar les tecles d’ un piano per sempre usar la mateixa digitació, per exemple, si la cançó és major, sempre usar les tecles blanques)